LA CAN - Manel
| votar: | Puntaje actual: 6.00 D D D G
Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”,
G D
la meva amiga callava i somreia cap avall.
Em A7 D (A7 D)
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
Em Em G A
i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!
D D D G
Quan el pare preguntava “quina feina trobarà s?”,
G D
la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
Em A7 D
i el cervell jove repassava les opcions
Em Em G A
i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
G A F#m Bm G A D
però, en mirar-lo, el camà no diu si vas a la glòria o al fracà s.
D A
I sortĂem a les nits,
F#m Bm
“va, demà ho farem millor”,
G A D
mentre el dubte ens observava.
D A
I sentĂem crĂ©ixer dins
F#m Bm
gairebé una decisió
G A D
però era el dubte que jugava
G D
amb tot allò que era bo,
G D
amb tot allò que era bo.
D D D G
Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes,
G D
la meva amiga dubtava i sÂ’arrambava contra ell
Em A7 D
i sÂ’adormia prometent-se que demĂ
Em G A
sabria estar contenta al seu costat.
G A F#m Bm G A D
Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!
D A
TÂ’has quedat mirant un prat
F#m Bm
esperant que neixin flors
G A D
mentre el dubte les matava.
D A
TÂ’has quedat tota la nit
F#m Bm
observant com dorm un cos
G A D
mentre el dubte reclamava
G D
tot allò que era bo.
G D
Tot allò que era bo.
Ha passat a mig matĂ,
mÂ’ha tocat amb unes mans
plenes dÂ’ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!
Una veu li preguntava “què seràs quan siguis gran?”,
G D
la meva amiga callava i somreia cap avall.
Em A7 D (A7 D)
Qui tornés a aquella tarda a prendre foc
Em Em G A
i aturar-la just a punt de dubtar per primer cop!
D D D G
Quan el pare preguntava “quina feina trobarà s?”,
G D
la meva amiga, rabiosa, intentava no plorar
Em A7 D
i el cervell jove repassava les opcions
Em Em G A
i tenia els ulls cansats de mirar en tots els racons
G A F#m Bm G A D
però, en mirar-lo, el camà no diu si vas a la glòria o al fracà s.
D A
I sortĂem a les nits,
F#m Bm
“va, demà ho farem millor”,
G A D
mentre el dubte ens observava.
D A
I sentĂem crĂ©ixer dins
F#m Bm
gairebé una decisió
G A D
però era el dubte que jugava
G D
amb tot allò que era bo,
G D
amb tot allò que era bo.
D D D G
Si un bon noi li preguntava què collons volia que fes,
G D
la meva amiga dubtava i sÂ’arrambava contra ell
Em A7 D
i sÂ’adormia prometent-se que demĂ
Em G A
sabria estar contenta al seu costat.
G A F#m Bm G A D
Desgraciats si sabeu el gust que fan els petons que fem dubtant!
D A
TÂ’has quedat mirant un prat
F#m Bm
esperant que neixin flors
G A D
mentre el dubte les matava.
D A
TÂ’has quedat tota la nit
F#m Bm
observant com dorm un cos
G A D
mentre el dubte reclamava
G D
tot allò que era bo.
G D
Tot allò que era bo.
Ha passat a mig matĂ,
mÂ’ha tocat amb unes mans
plenes dÂ’ungles despintades.
No tenia gaire temps,
però passava pel veïnat
i em volia dir que ara
ho té molt clar.
La meva amiga diu que ho té molt clar!
Esta es una transcripcion personal de un usuario de www.universodeacordes.com - El material contenido en esta pagina es para exclusivo uso privado, quedando prohibida su reproduccion o retransmision, asi como su uso con fines comerciales.
