NITS AMB TXARANGO - Txarango
| votar: | Puntaje actual: 6.00C Em Dm
He caigut a terra i mÂ’he aixecat.
Am G C
He caminat descalç quan cremava l’asfalt.
Em Dm
Hi ha onades que mÂ’han tombat,
Am G C
ones que mai haurien pogut tocar-me.
Em Dm Am G
He estat al lloc que no tocava i he perdut el tren,
C Em Dm
el temps, mÂ’han caigut els somnis de les mans.
Am G C
El més vital entre les dents.
Em Dm
He après el millor de la gent,
Am G C
he après de les fades
Em Dm Am G C
però, però tinc, les butxaques foradades.
Em Dm Am G C
Que de vegades és, és a l’aigüera el més calent
Em Dm
I el més sensat no és urgent.
Tu que mÂ’expliques cada ona del mar,
el duel contra l’embat vençut, deixa que plorin els teus ulls.
Tu sempre dius que s’atrauen els bons desitjos si están vius,
cap ona mai més podrÃa tocar-te.
No demanis perdó que no som de goma i no reboten els cops.
Tu que rius tan que encomanes pau al teu voltant
perdona’t, deixa’t cuidar perquè som els teus germans.
Recordo nits impressionants on cantà vem delicies al port
de la ciutat que ens va fer forts
Recordo nits impresionants
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
És la rialla la casa de tots
on va néixer un somni dolç,
un clown, un equilibrista del son,
un mim de muda batalla
que balla les danses del circ.
El nostre elixir, és son volem anar,
a la festa de disfresses, a la lluna,
a Clownia amb tu,
tu que rius tan que fas mà gia a cada instant
a cada plaça de la ciutat del mar.
Nostre llar, nostre far,
nostre foc a poc a poc valent calent sÂ’encen
Quan la grà cia i la desgracia es donaven la mÃ
Llà stima, llà stima.
Però recordeu germans que la vida regala
C Dm Em Dm
Una bicicleta a qui pedala-la-la-la
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
Obre els seus vells carrers, obre les valls.
SÂ’obre als meus ulls menuts, obre els encants.
Obre la seva nit sobre la mar.
Obre una veu rebel que crida!
Obre un basar de revetlla. Obre les mans.
Obre als teus ulls lÂ’asil. Obre el ramal.
Obre la seva nit sobre la mar.
Obre una veu rebel que crida!
F C
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
G Am
Una veu rebel que crida!
F C
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
F / G / Am G
Nits amb Txarango
F / G / Am / G / C Em Dm Am G
Vull la nostre cançó
PABLO!
He caigut a terra i mÂ’he aixecat.
Am G C
He caminat descalç quan cremava l’asfalt.
Em Dm
Hi ha onades que mÂ’han tombat,
Am G C
ones que mai haurien pogut tocar-me.
Em Dm Am G
He estat al lloc que no tocava i he perdut el tren,
C Em Dm
el temps, mÂ’han caigut els somnis de les mans.
Am G C
El més vital entre les dents.
Em Dm
He après el millor de la gent,
Am G C
he après de les fades
Em Dm Am G C
però, però tinc, les butxaques foradades.
Em Dm Am G C
Que de vegades és, és a l’aigüera el més calent
Em Dm
I el més sensat no és urgent.
Tu que mÂ’expliques cada ona del mar,
el duel contra l’embat vençut, deixa que plorin els teus ulls.
Tu sempre dius que s’atrauen els bons desitjos si están vius,
cap ona mai més podrÃa tocar-te.
No demanis perdó que no som de goma i no reboten els cops.
Tu que rius tan que encomanes pau al teu voltant
perdona’t, deixa’t cuidar perquè som els teus germans.
Recordo nits impressionants on cantà vem delicies al port
de la ciutat que ens va fer forts
Recordo nits impresionants
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
És la rialla la casa de tots
on va néixer un somni dolç,
un clown, un equilibrista del son,
un mim de muda batalla
que balla les danses del circ.
El nostre elixir, és son volem anar,
a la festa de disfresses, a la lluna,
a Clownia amb tu,
tu que rius tan que fas mà gia a cada instant
a cada plaça de la ciutat del mar.
Nostre llar, nostre far,
nostre foc a poc a poc valent calent sÂ’encen
Quan la grà cia i la desgracia es donaven la mÃ
Llà stima, llà stima.
Però recordeu germans que la vida regala
C Dm Em Dm
Una bicicleta a qui pedala-la-la-la
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
Obre els seus vells carrers, obre les valls.
SÂ’obre als meus ulls menuts, obre els encants.
Obre la seva nit sobre la mar.
Obre una veu rebel que crida!
Obre un basar de revetlla. Obre les mans.
Obre als teus ulls lÂ’asil. Obre el ramal.
Obre la seva nit sobre la mar.
Obre una veu rebel que crida!
F C
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
G Am
Una veu rebel que crida!
F C
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
F C G Am G
Dins meu crida, una veu rebel crida!
F C G Am G
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
F C G Am G
Obre, crida, una veu rebel crida!
F C G
Dins meu crida, crida!
F / G / Am G
Nits amb Txarango
F / G / Am / G / C Em Dm Am G
Vull la nostre cançó
PABLO!
Esta es una transcripcion personal de un usuario de www.universodeacordes.com - El material contenido en esta pagina es para exclusivo uso privado, quedando prohibida su reproduccion o retransmision, asi como su uso con fines comerciales.
